Vestit com un tigre però amb colors freds i tons metàl·lics —cosa que a dins del mar escau molt millor— el verat és un dels peixos que més plaers ens pot procurar, ja que la seva versatilitat a la cuina el converteix en una peça imprescindible de la dieta mediterrània. Encara més si es té en compte que és molt ric en greixos cardiosaludables i que és molt indicat si es vol fer una dieta baixa en colesterol.
Peix humil i senzill, de gust potent i característic, de pell sense escata, admet tots els tractaments possibles: a la brasa, al forn, fregit, al vapor, salat, fumat, en escabetx, en vinagre… i en tots aquests escenaris sap quedar bé! Habitualment a casa en mengem al forn o cuinat en un escabetx, sense fregir-lo primer. El trobo molt bo també cuit al vapor, prèviament filetejat i sense espines, salat i empebrat, posat al damunt de les verdures al final de la cocció d’una cassola de verdures guisades i deixat reposar cinc minuts amb la cassola tapada. Aquesta fórmula garanteix el màxim respecte per al peix i per a les verdures i la trobo excepcional. Ja he dit que és un peix molt agraït i en aquesta preparació, tan transparent, es descobreixen perfectament totes les seves potències.
El verat (Scomber scombrus) no ha enamorat només la Mediterrània. Al nord de l’Atlàntic és molt estimat i se’n veu, sobretot, de fumat, ja que en ser una carn greixosa reté molt bé aquesta aroma. Al Japó, la varietat pròpia s’utilitza molt en salaó i per al sushi. També sabem que des de molt antic és un peix estimat: ja els romans el coneixien bé i entrava en la fabricació del garum.
El verat té entrada a la Viquipèdia i a la Fishbase.
