Un dels mercats més impactants que he visitat és el de Porta Palazzo, a Torí. Emblemàtic, grandiós, apinyat, sorollós…

La zona exterior és un mar de veles on et pots submergir. Un cop a dins, l’estretor dels passos t’exposa forçosament a la proximitat amb els productes del camp, amb els altres compradors i, sobretot, amb els venedors, que llancen constantment crits i crides per guanyar-se aquell moment d’atenció, aquella mirada creuada, suficient per agafar-s’hi i poder oferir-te allò que més destaca al taulell.

La zona interior congrega riquíssimes parades de carn, d’embotits, de pasta, de pa… Una característica destacada que hi trobo és que presenten moltes preparacions a punt de cuinar: costellam de xai preparat per rostir en tira, talls lligats, barreges per a cassoles… En general, la contemplació d’aquells aparadors em trasllada una sensació de feina polida, sàvia, acurada.

La zona del peix és molt gran per ser al Piemont però petita en comparació amb la resta del mercat o en proporció amb les dels mercats d’aquí. El que trobo més curiós és la increïble alçada que aconsegueixen les parades amb l’afany d’aconseguir exposar la màxima quantitat possible de gènere. Són tan amples els taulells, que han de posar una persona a la banda dels compradors perquè llanci literalment per l’aire el gènere, que el venedor entoma a l’altra banda, pesa, embolica i retorna al comprador un altre cop per via aèria a través del seu company. Un exercici per al qual s’ha de tenir una tècnica molt depurada. Suposo que fins que no n’aprenen deuen estavellar unes quantes sípies i algun llobarro per terra!